El passat dimarts es va celebrar el segon dia de la Setmana de la Comunicació amb els ponents Leticia Dolera; a les 16h i Oye Polo; a les 18h. Malauradament, Leticia Dolera no va poder assistir presencialment al Saló Victor Siurana perquè va donar positiu en COVID-19, de manera que, es va haver d'adaptar al format audiovisual.

Durant la ponència es va parlar sobre la seva feina i les seves creacions. Una de les seves creacions més recents és Morder la manzana, un llibre que va escriure de tema feminista, ja que ella té un gran interès en aquest tema i ha explicat el significat del nom com: "un desafio al sistema y hacer aquello que han dicho a las mujeres de no hacer”. El títol fa referència al mite d'Adan i Eva, en relació amb el fet que Eva va mossegar la poma que Déu havia prohibit.

Tanmateix, es van fer diverses mencions sobre la sèrie que Dolera va dirigir i protagonitzar anomenada Vida perfecta. Ens va explicar que va ser difícil que les plataformes com Netflix o Movistar li donessin el vot de confiança per poder començar a dirigir la sèrie. Vida Perfecta va triomfar a CanneSeries, va guanyar el premi a la millor sèrie, repartiment i millor actriu femenina el 2019. Va descriure l'esdeveniment com a "muy emocionante" i que no s'esperava rebre'ls, ja que la seva obsessió era fer un bon guió intentant sortir de la zona de confort. Al final de la videoconferència, es va fer un sorteig, anunciant les guanyadores dels tres llibres de Morder la manzana, que van participar anteriorment en el compte d'Instagram de la Setmana de la comunicació.

La segona ponència, les podcasters d’Oye Polo format per Ana Polo i Maria Rovira, van parlar sobre el seu programa de tipus interactiu, i les aportacions que fan els oients, la majoria són comentaris o crítiques bones. El seu podcast es basa en converses quotidianes, amb un to irònic fent crítiques humorístiques, al principi feien monòlegs per separat i després van veure que tindrien més audiència treballant juntes al Ràdio Primavera Sound, encara que no sabien de què parlar en els seus inicis.

Van afirmar que per elles les xarxes suposen una relació tòxica encara que el contingut pugui arribar a gent més diversa, van afegir també que és una forma que el contingut en català creixi perquè no hi ha gaires referents. Tot i això, no són conscients de les estadístiques de Spotify ni la difusió que van tindre després de la seva presentació dels premis Gaudí.